S a n t__J o r d i__2 0 0 7

Today, 23th of april...Sant Jordi!! El dia del llibre (segons 4 catalans, i l'UNESCO) i la rosa, simbol d'amor, respecte i admiració.
Resumint molt, i molt, i molt la llegenda:

Hi havia una vegada, un país petit on vivien senyors feudals, camperols, monjos i monges...ocupats tots per les seves tasques cuotidianes i monòtones. De cop, un Drac baixà de les muntanyes i els hi digué a tots els habitants:
- O em doneu una criatura per menjar-me, o us cremaré tot el poble!!!
Els senyors feudals, per tal de defensar les seves propietats, obligà per sorteig, a que tots els camperols possessin les seves criatures al destí del Drac.
Els camperols s'indignaren, però s'hi resignaren...eren camperols. Però la bella filla d'un dels senyors més importants, digué a la plaça del poble:
- No us preocupeu, húmils camperols, els vostres fills són les vostres mans, els nostres futurs camperols!! Jo, m'oferiré al Drac quan torni a buscar a una criatura.
I tal dit, tal fet, quan aparegué el Drac per segon cop en busca d'una criatura...la jove noia s'entregà voluntàriament. El Drac, per suposat, no va dir pas que no!

Va ser llavors, quan el senyor feudal va fer còrrer pel seu país, i per les terres més llunyanes de l'altre banda de la serralada, que pagaria 100 monedes d'or per qui salves la seva filla de les urpes del Drac.

Decenes, no! centenars, tampoc, milers d'homes valents i lluitadors van anar a la muntanya a salvar la jove, però cap va tornar...Fins que un dia, aparegué un cavaller, amb un cavall blanc, i un escut amb una creu roja. Aquest jove, valent, astut i forçut cavaller va enfilar muntanya a munt...com tants d'altres, tothom no esperava tornar-lo a veure.

VERSIÓ 1
Però aquest cavaller, Sant Jordi, va arribar silenciosament a la cova del Drac....aquest tenia la noia lligada a un roc. Sant Jordi...entrà a poc a poc, el Drac estava estirat, dormint...Sant Jordi tregué la seva espasa...
Però el Drac és despertà, i començaren una lluita ferotge i llarga. Però en un descuit del Drac, Sant Jordi li clavà l'espasa al coll...i matà al Drac!! De la sang que sorgí de la ferida...naixeren tot de roses vermelles...i allà fou el primer lloc, on el cavaller i la noia és besaren per primer cop.

VERSIÓ 2
Però aquest cavaller, Sant Jordi, va arribar silenciosament a la cova del Drac....Però ja era tard, el Drac s'acabava de menjar la noia...la noia que secretament el cavaller estimava.
Sant Jordi tregué la seva espasa...i començaren una lluita ferotge i llarga. Però en un descuit del Drac, Sant Jordi li clavà l'espasa al coll...i matà al Drac!! De la sang que sorgí de la ferida...naixeren tot de roses vermelles...roses en senyal d'amor entre el cavaller i la jove noia.

I ARA....les fotos!!!

Les roses...

la gent...i La Rambla...













....la gent i els llibres...












I les roses, aquest any vermelles, grogues, blaves, morades...

Molta més gent, del país, del territori veí, de l'altre, del més enllà, etc.

la tradició...

i el que faltava, festivitat i política, com sempre!!

...i l'altre tradició...

I això és tot un Sant Jordi a Barcelona...